Autora: Desirée Luque López
“El pròxim que vaig saber va ser que la meva mare em va portar a aquesta barraca. Em va treure la roba i després em va sostenir contra el pis. Vaig lluitar i vaig tractar de treure-la de sobre, però no vaig poder. Llavors la dona va venir cap a mi amb un ganivet que es veia oxidat, una navalla ben esmolada, ataronjada, que no havia vist mai aigua ni llum del sol. Vaig pensar que m'anava a matar, però no em va matar. Va baixar lentament pel meu cos fins arribar on està la meva vagina. Va agafar el que ara sé que és el clítoris, va treure el ganivet rovellat i va començar a tallar, a poc a poc. Vaig cridar, vaig plorar i li vaig demanar a la meva mare que m’alliberés perquè acabés el dolor, però l'únic que va fer va ser dir: "Calla". L'anciana em tallava la carn per la qual cosa semblava una eternitat, i quan va acabar va tirar el tros de carn al pis com si fos la cosa més fastigosa que hagués tocat en la seva vida. Les dues es van retirar i em van deixar allà sagnant, plorant, cridant, i confosa pel que acabava de passar”.
140 milions de dones i nenes han sigut mutilades.
“El pròxim que vaig saber va ser que la meva mare em va portar a aquesta barraca. Em va treure la roba i després em va sostenir contra el pis. Vaig lluitar i vaig tractar de treure-la de sobre, però no vaig poder. Llavors la dona va venir cap a mi amb un ganivet que es veia oxidat, una navalla ben esmolada, ataronjada, que no havia vist mai aigua ni llum del sol. Vaig pensar que m'anava a matar, però no em va matar. Va baixar lentament pel meu cos fins arribar on està la meva vagina. Va agafar el que ara sé que és el clítoris, va treure el ganivet rovellat i va començar a tallar, a poc a poc. Vaig cridar, vaig plorar i li vaig demanar a la meva mare que m’alliberés perquè acabés el dolor, però l'únic que va fer va ser dir: "Calla". L'anciana em tallava la carn per la qual cosa semblava una eternitat, i quan va acabar va tirar el tros de carn al pis com si fos la cosa més fastigosa que hagués tocat en la seva vida. Les dues es van retirar i em van deixar allà sagnant, plorant, cridant, i confosa pel que acabava de passar”.
Aquest és un relat real on Khadija Gbla parla de la seva experiència amb la mutilació genital femenina, una pràctica que va patir amb 3 anys que consisteix en la eliminació total o parcial dels teixit dels òrgans genitals femenins, particularment del clítoris, amb el objectiu d’eliminar el plaer sexual en les dones i amb conseqüències molt traumàtiques, doloroses i greus per a la salut de les víctimes. Unes 140.000.000 dones la pateixen actualment i encara que es concentra sobretot en la zona centreafricana, aquesta pràctica s’observa també en diversos països d’Àsia, Europa, Oceania i América.
El masclisme i la falta de respecte per a les dones són els motius principals per a la realització de la mutilació genital femenina. Els homes decideixen sobre el cos de la dona i les dones i les mares sotmeses a aquest masclisme fan amb les seves filles el que consideren que es millor per a que puguin contraure matrimoni. Les dones han d’arribar pures al matrimoni i si no ho fan no poden aspirar a un nivell de vida acceptable, ja que depenen econòmicament dels homes.
Asha Ismail, una altra afectada per la mutilació genital femenina diu “La base per a lluitar contra això és l’educació. Hem de donar el poder a les dones i això només s’aconsegueix si aquestes dones són econòmicament independents i tenen veu. Quan ella sap que no depèn del seu marit, pot decidir”.
Enllaços d’interès:
El vostre masclisme ens mutila.
3.3 milions corren el risc de ser víctimes.
28 països realitzen aquesta pràctica.
Perills i conseqüències:
Dolor intens.
Hemorràgia i septicèmia.
Dificultat per orinar.
Infeccions.
Pèrdua del plaer sexual.
Traumes psicològics.
Mort.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada